• INSTITUTO INTERNACIONAL DE NEUROCIENCIAS APLICADAS
  • INGRESOS HOSPITALARIOS Y ATENCIÓN PSIQUIÁTRICA
  • CITAS +34.934.564.142
  • URGENCIAS
ESQUIZOFRÈNIA

L’Esquizofrènia és un dels trastorns mentals més emblemàtics per la complexitat de les seves manifestacions. Es caracteritza fonamentalment per una pèrdua del contacte amb la realitat, existint una dissociació entre el que un creu i pensa i el món real. Tot això comporta una ruptura en la unitat psíquica de la persona amb un deteriorament greu de la identitat i autonomia personals.

Afecta aproximadament a un 1% de la població, no hi ha diferències entre sexes i sol aparèixer entre els 15 i els 30 anys d’edat. Té un origen multicausal amb factors de tipus genètic i fisiològic (risc familiar incrementat, complicacions en embaràs i part), desequilibris bioquímics (dopamina, serotonina), alteracions cerebrals estructurals (variacions morfològiques) i estressors socioambientals diversos que intervenen sobretot en les recaigudes.

Clàssicament podem diferenciar tres tipus de símptomes: positius, negatius i cognitius. Entre els positius podem destacar els deliris (creences fixes i falses que no són susceptibles de canvi a la llum de les proves en contra), les al·lucinacions (percepcions sensorials que tenen lloc sense la presència d’un estímul extern), el pensament (discurs) desorganitzat i un comportament motor molt desorganitzat o anòmal (inclosa la catatonia). La simptomatologia negativa es relaciona amb l’absència de signes d’expressivitat afectiva o emocional, presenten manca de motivació i energia, incapacitat per gaudir d’activitats prèviament satisfactòries, aïllament social, incapacitat per iniciar qualsevol tipus de tasca o de finalitzar-la. Les manifestacions cognitives fan referència amb la capacitat de concentració i aprenentatge en general.

És una malaltia d’evolució crònica i els símptomes milloren i estan controlats amb el seguiment acurat d’un tractament específic i multidisciplinari, fonamentalment farmacològic que s’acompanyarà de suport i abordatge psicològic i una bona orientació social. A les recaigudes sol existir la necessitat d’ingressos hospitalaris per a la reconducció de la malaltia